
Als voltants del seixanta's el jove Eric Clapton anava a Londres els caps de setmana per assistir als concerts del Marquee (pub de moda llavors) i sentir les últimes tendències en la música, especialment rock i blues introduit pels militars americans, amb molt d'exit entre els jovens del Regne Unit. A l'escenari, i

Diríem que els tres musics han guanyat amb el temps, han perdut “acidessa” (heavy Cream) i han guanyat música. La trajectòria actual de Clapton és coneguda i de mica en mica trau algun treball al mercat, continua sent el més gran dels guitarristes de blues i rock en directe . Bruce y Baker son llavors reputadísims intrumentistes d'estudi, i tenen els seus propis grups de jazz.

Afortunada reunió, el DVD és tot un plaer, totalment conectats amb el públic, ets plé de moments de molta intensitat sentint maravelloses versions de temes com Badge, NSU, Spoonfool, I'am so glad, i tantes altres que ens feian botar a la pista de les discoteques inmediatament nomès sentir les demolidores notes. Rock dur en estat pur, anys seixanta (vuit?) de bellnou. Un maravellós regal de Nadal pels amants del rock de sempre.