Això del golf . . . de que va ?

Com que alguns a bon segur es diuen . . . a tot hora se sent parlar de golf als medis de comunicació, tots parlen d’aquest esport, bé . . . però això del GOLF . . . de que va?
Jo crec que el varen inventar uns pastorets avorrits de tocar la flauta al temps que el ramat sesteava, algú aniría passejant reflexiu i al vorer una pedreta redoneta al mig del camí diguè . . . casum denaaaaa . . . alçà el seu bastò i (segurament amb sort) i voltejant-lo li va donar un colp d'eixos que a vegades surten i al vorer volar la pedreta com una fletxa és va quedar boquivadat i diguè . . . redeu ! (o quelcom paregut). La emociò que se sent quant amb un poc de pràctica aconseguim donar-li de plé a la bola, vorer-la assortir (ara com mísils, cosa de la tecnologia) diguem-ne . . . a cent metres, té tela. Diuen que pel mar del nord el varen inventar perquè els obstacles al joc que es diuen “bunkers” son els típics refugis pel ramat quan bufa el vent del nord llavors. Té igual quins el varen inventar, per açí a bon segur hi hagé pastors que li donaven fort a les pedres amb el seu bastò! Joc de gent camperola, pastors i tot seguit militars que el trovaben la millor i mes divertida forma de mantindren's actius entre campanyes i, és clar, com que és tan divertit, tambè per la noblessa esportista. És, si volem jugar el nivell on es disfruta del joc, tot un esportàs, la pràctica frequent i seriossa ens posa atlètics!. Les normes actuals de joc son molt velles, curiosament, i això dona idea del tarannà que li envolta al golf, les primeres de totes son les “Normes de Cortesia” per.a la seva i mes productiva pràctica. És doncs, pràctica esportiva de molt bon rotllo, es pot jugar a soles o amb altres, i tambè contra altres, en ambient de fraternitat o amb tota la competitivitat imaginable, tan sols per a pasar-ho bé.

(Tota la vida digent-li COLP . . . ara li diuen GOLF)