Us recomane l'article del nostre paisà en Manuel Vicent a la darrera del El País del diumentge 7 d'agost. Referint-se al personatge d'en Joan Manuel Serrat ens diu que representa eixa catalanitat racional acceptada per tothom, certa rebel·lia moral, compromès, posat a prova en moments molt dificils. El filòsof en Francesc Pujols va escriure que els catalans viuen alimentat un somni . . . "Arrivarà el dia que els catalans ho tindrem tot pagat per tot arreu" . . . com Joan Manuel Serrat, que vaja on vaja i prenga el que prenga, avui ja no li cobra ningú. Quins tíos els catalans ... !!
domingo, agosto 07, 2005
Eixa catalanitat
Us recomane l'article del nostre paisà en Manuel Vicent a la darrera del El País del diumentge 7 d'agost. Referint-se al personatge d'en Joan Manuel Serrat ens diu que representa eixa catalanitat racional acceptada per tothom, certa rebel·lia moral, compromès, posat a prova en moments molt dificils. El filòsof en Francesc Pujols va escriure que els catalans viuen alimentat un somni . . . "Arrivarà el dia que els catalans ho tindrem tot pagat per tot arreu" . . . com Joan Manuel Serrat, que vaja on vaja i prenga el que prenga, avui ja no li cobra ningú. Quins tíos els catalans ... !!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Bé, a l'edició digital d'El País a mí sí que em cobraven, de manera que m'he perdut l'article de Vicent. Però sí que podria dir que Serrat representa aquesta catalanitat acceptada perquè no qüestiona la seva pertinença a Espanya. I així clar, no fa gaire nosa i potser sí que ja no li cobren. Per a la resta dels que vivim al principat (sense distincions ideològiques) t'asseguro que paguem fins l'aire que respirem. O el que és el mateix: dels nostres impostos en retorna ben poca cosa. Només cal fixar-se en les autopistes, per posar un exemple fàcil.
Salut!
Home, ara ja es pot visitar les fulles diaries de El País en Internet sense pagar, i no imagine en un món mercantiliste com un diari així (o quansevol altre) podria existir sense ingresos, inclús Vilaweb precisa financiació via publicitat. A mi particularment el que se questione la pertinença o no a Espanya em sembla bé, raonable, no tinc un espirit nacionalista particularment enrailat, escomensant per l'espanyol, doncs . . . democràcia i pau. Tipus com en Puigcercós em semblen amb molt de trellat, tambè ho sembla en Zapatero, tipus raonables doncs, deixem-los fer. En quant al que es reb a canvi dels tributs que es paguen, i creient que deu contribuir més el que més calers té, a Catalunya hi ha molta renda … no crec que fora d'Espanya pagarieu menys, ni tindrieu molt millors serveis que els que ja teniu (bons per cert). Les autopistes amic . . . les vostres son gairebé totes privades, i de capital català crec, sera questió de demanar als propietaris o adjudicataris una millor gestió. Es cosa sana i agraïda contribuir, tambè és intel.ligent el demanar a canvi serveis i consideració, endavant doncs.
En Serrat representa moltes coses més que la seva espanyolitat o catalanitat, siga d'on siga és un tipus admirable i cojonut, amès d'un gran artista. Un mestís, com jo.
Jo crec que Serrat representa la mentalitat de gran part dels catalans. Una mentalitat que no renega de la seua pertanyença a Espanya, sense que això signifique compartir el concepte de Espanya que es té a Madrid. És més, la vertadera essencia de eixe concepte crec que es compren millor en les regions perifèriques que no en les mesetàries. Una essència que es basa en un federalisme d'origen entre una sèrie de pobles en un espai comun i amb multiples llaços tant polítics, como socials, culturals, històrics, econòmics, etc.. I a hores d'arà, allò que és Catalunya no es pot entendre sense la seua comunitat amb Espanya i tampoc a l'inrevés. Per altra banda, pense també amb Juanma que Serrat és un tio collonut.
Publicar un comentario